50 PROPOSTES

#SenseLímitsNoHiHaFutur ha entregat avui 50 propostes per unes Illes més verdes a la Presidenta Armengol. Més de 5.000 persones i 135 entitats d’arreu de les illes es van adherir al manifest que demana mesures per frenar la massificació de les Illes. El col·lectiu impulsor va sol·licitar una reunió amb la Presidenta per fer-li arribar el manifest i les propostes bàsiques de mínims que entenem que cal impulsar de manera urgent per revertir l’actual situació. Avui, més de 100 dies després de la sol·licitud, membres d’alguns dels col·lectius firmants s’han reunit amb la Presidenta.


presidenta_senselimits_15feb2017
La cap de l’executiu de les Illes Balears, Francina Armengol, i el vicepresident, Gabriel Barceló, han rebut en audiència cinc membres de la plataforma ecologista #SenseLímitsNoHiHaFutur. Els representants són Antonina Siquier, Neus Prats, Jaume Adrover, Lola M. Fornons i Margalida Ramis

 

50 PROPOSTES PER UNES ILLES MÉS VERDES, MÉS JUSTES I MENYS MASSIFICADES.

Revisió del creixement.

  1. Volem que s’impulsi la revisió de les DOT que garanteixin la preservació paisatgística i assegurin la protecció del sòl rústic amb l’objecte de potenciar la rendibilitat agrària i connectar biològicament i territorialment el sòl rústic. S’ha de garantir que els sòls agraris i forestals siguin preservats.
  2. Revisió del PTI. Desclassificar sòls urbans i urbanitzables i recuperar les propostes de corredors verds proposades pels equips tècnics redactors, vetades al seu moment.
  3. Sòl rústic. No s’haurien de permetre més xalets. En tot cas cal augmentar la parcel·la mínima per edificar al sòl rústic comú, com a mínim fins a 30.000 m2.
  4. No permetre cap habitatge més en sòl rústic superior als 200 m2. Ara són de 500 m2 i tot es destina al luxe.
  5. Moratòria de places turístiques; aplicant la mesura de 2 places de baixa per cada nova plaça turística i destinar un percentatge de l’ecotaxa a esbucar hotels obsolets.
  6. Nou catàleg d’Espais Naturals. Declarar ANEI paisatges valuosos exclosos de la LEN que ara només són Sòl Rústic Comú.
  7. Re-catalogar com a ANEI tot el sòl rústic forestal i els ARIP. Molts estan en perill d’urbanització imminent.
  8. Prohibició d’edificar xalets, ni infraestructures als sòls més fèrtils de les illes indicats als mapes d’edafologia disponibles.
  9. Moratòria total de camps de golf i ports esportius. Hi ha 24 camps de golf i més de 25.000 amarraments.
  10. Paralització de l’execució de les obres previstes a l’actual Pla de Carreteres i redacció d’un pla integral de mobilitat de tota la illa que supediti les intervencions en carreteres a les necessitats reals des de la perspectiva de mobilitat sostenible i no estrictament des de la perspectiva de noves infraestructures que condicionen un model expansiu i insostenible.
  11. Acabar amb l’amnistia que permet concedir llicències a urbanitzacions sense clavegueram. Obligatorietat de disposar de sanejament per a tota nova construcció i reforma integral i de tractament terciari a zones amb recursos hídrics que han estat reduïts.
  12. Cal aprovar una Norma Territorial Cautelar (NTC) urgentment. Una norma que hauria de suspendre creixements a sòls urbans, urbanitzables i rústics i no permetre més infraestructures impactants (autopista Llucmajor-Campos, Carreteres a Eivissa, Parcs solars de Santacirga i Llucmajor, esteses elèctriques). Aquesta norma permetria guanyar temps per treballar el PTI, revisar les DOT, la LEN etc. Moltes de les propostes que aquí es fan podrien ser incloses dins aquesta Norma.

Urbanisme il·legal.

  1. Disciplina urbanística. L’ADU necessita personal, pressupost i més capacitat de sanció. La impunitat és enorme. Hi ha prop de 2.000 expedients pendents. Cal lluitar contra la total impunitat existent en l’urbanisme a sòl rústic. Volem l’enfortiment real de l’ADU amb un augment considerable de recursos humans i econòmics. Modificació legislativa en desenvolupament de l’art. 25.2 de la LRBRL (“El Municipio ejercerá en todo caso como competencias propias, EN LOS TÉRMINOS de la legislación del Estado Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS, en las siguientes materias: […]“, de l’article 29.2 de la LLEI MUNICIPAL I DE RÈGIM LOCAL DE LES ILLES BALEARS (apartat c), sobre competències municipals, de manera que els Ajuntaments mantinguin les de vigilància urbanística i disciplina en sòl urbà, però transferint aquestes competències, pel que fa al Sòl rústic, als Consells (o, en cas de l’illa de Mallorca, a l’ADT -Agència per la Defensa del Territori de Mallorca-; cas de Menorca, Consorci per a la Protecció de la Legalitat Urbanística al Sòl rústic de l’illa de Menorca; cas de Formentera: Consell…).

Posidònia i conservació marina.

  1. Les Illes tenen 8 Reserves Marines (Badia de Palma, Nord de Menorca, Freus d’Eivissa i Formentera, Migjorn de Mallorca, l’Illa del Toro, Illes Malgrats, Llevant de Mallorca, Freu de sa Dragonera). És imprescindible dotar-les de més personal i recursos per esdevenir autèntiques reserves. La nova Reserva Marina de Sa Dragonera hauria d’ampliar-se, pensam que hi ha un consens gairebé generalitzat per l’ampliació d’aquesta reserva.
  2. Publicar la cartografia de Posidonia oceanica (està feta) i creació d’una aplicació de mòbil o altres sistemes que indiquin on NO es pot fondejar.
  3. Dotació de barques i personal adequat per vigilar els fondejos sobre els alguers i una modificació legislativa clara. Es va anunciar el juliol de 2015 l’aprovació d’una llei “imminent” per conservar i protegir els alguers i res més se’n ha sabut.

Residus.

  1. Llei de residus L’objectiu ha de ser prevenir, reduir, reciclar i preveure el tancament progressiu dels forns de la incineradora. Cal implantar la recollida de matèria orgànica i sistemes de dipòsit i devolució d’envasos.
  2. Aprovar la llei de Prevenció de Residus i Envasos que freni l’augment de residus i prioritzi la reducció, reutilització i afavoreixi el retorn d’envasos. Defensi el reciclatge per damunt de la incineració.
  3. Modificar el Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRUM) amb els objectius, entre d’altres, d’implantar progressivament el sistema de retorn i devolució d’envasos, arribar a assolir el reciclatge del 60% dels residus produïts i implantació de la recollida obligatòria de la fracció orgànica. Amb aquests objectius i una bona i eficaç política de prevenció el Pla hauria de preveure: fomentar les plantes de compost municipals, impulsar la recollida selectiva domiciliària, especialment de la fracció orgànica que permeti el tancament progressiu de les plantes d’incineració, etc.
  4. Revisar el contracte amb TIRME per tal de minvar l’activitat de la incineradora revertint els objectius de l’actual Pla Director Sectorial que prioritza la incineració de residus.

Aigua.

  1. Dotar al consell de les competències inspectores i sancionadores en matèria de residus.
  2. Revisió del Pla Hidrològic. Hauria d’incloure un nou catàleg de zones humides amb aquelles zones humides potencials. S’hauria evitat la urbanització de Ses Fontanelles i el que queda de Sa Porrassa (Calvià).
  3. Hi ha camps de golf que usen aigua potable per regar. Les multes no són suficients, proposam clausurar l’activitat dels camps de golf que siguin detectats fent aquesta pràctica.
  4. Prohibir que els camps de golf puguin usar aigua dessalada per regar, modificant la llei i tornant a l’aigua depurada.
  5. És necessària la millora de la depuració: més inspeccions, la progressivitat de les tarifes per llei i la recuperació dels aqüífers en mal estat reduint extraccions i evitant la seva contaminació. La construcció de piscines hauria de prohibir-se definitivament, especialment a zones amb recursos sobreexplotats.

Energia.

  1. Energies netes. S’haurien d’instal·lar preferentment sobre sòls edificats o transformats, mai a sòls verges o agraris d’alt valor mentre hi hagi alternativa. Recordar que s’ha urbanitzat prop del 7% del territori, suficient per iniciar la transició energètica.
  2. Instal·lació d’energies netes a les dessaladores existents que tècnicament ho permetin. Substituir tot el petroli possible per instal·lacions més netes i autònomes.
  3. Llei integral de Canvi Climàtic que estableixi fites clares i realistes d’obligatori compliment en matèria de reducció d’emissions de CO2 per a les nostres illes a tots els nivells (indústria, administració, habitatges…)
  4. Aprovar una Llei de les Energies Renovables, Eficiència Energètica i d’Infraestructures Energètiques que defineixi el marc legal per permetre la instal·lació d’energies renovables amb la màxima cura per l’entorn i el paisatge amb l’objectiu de reduir o eliminar la dependència elèctrica de la central tèrmica d’Es Murterar.
  5. Una fiscalitat verda progressiva que protegeixi les necessitats bàsiques de climatització, mobilitat i ús d’energia però penalitzi el malbaratament i el consum abusiu.
  6. Aprovar i aplicar el decret de certificació energètica d’edificis; amb obligatorietat d’aconseguir la classificació energètica A o B a tots els edificis de nova construcció i d’edificis existents

Transport.

  1. Cal capgirar els recursos destinats a carreteres, si aquests fossin invertits en transport públic es farien grans coses en poc temps. El Consell de Mallorca ha trobat 42 milions d’euros per fer l’autopista Campos-Llucmajor sense finançament estatal. El Govern central no ha pagat el conveni de carreteres del 1999 que inclou aquesta infraestructura i no el pagarà. L’excusa de què no es pot fer ni un metre de tren, perquè Madrid no dona doblers, no s’aguanta.
  2. Renunciar a carreteres i autopistes impactants com els enllaços a Lloseta i Santa Maria, la reforma innecessària de carreteres com la de Conies (Manacor-Colònia de Sant Pere), rondes impactants com la de Costitx i Inca que responen a un model de carreteres planificat al 98 per UM-PP, que pretén obrir les portes a l’expansió urbanística arreu de Mallorca, etc.

Espais Naturals.

  1. Amb els recursos humans existents (en el millor dels casos retornaran a nivells de 2011), és impossible gestionar de manera decent un m2 més de terra o mar protegits (Nou P.N. d’Es Trenc- Salobrar, ampliació del Parc Nac. de Cabrera i recuperació del Parc Natural de Llevant). Cal per tant, disposar del personal suficient per gestionar els que hi ha i els nous espais.
  2. La majoria dels ENPs tenen les seves eines de planificació obsoletes, caducades o no en disposen (PRUGs, PORNs, etc.). És indispensable posar-los al dia.
  3. S’han de recuperar els programes d’investigació i seguiment abandonats a la majoria dels ENPs, agreujats amb l’acomiadament del personal. Per una conservació efectiva es requereix informació rigorosa i constant sobre l’estat de les espècies i els hàbitats.
  4. Cal recuperar les més de 20.000 Ha. desprotegides per Matas i Font escapçant els límits del Parc de Llevant, del Parc de s’Albufera i el Parc de Cala d’Hort i s’ha de retornar Son Bosc al Parc Natural de s’Albufera.
  5. La manca de vigilància és una assignatura pendent a tots els ENPs. La situació segueix sota mínims mentre la pressió de visitants, el furtivisme i les conductes imprudents creixen.
  6. Ampliació amb criteris tècnics i científics de la ZEPA de la Marina de Llucmajor.

Mesures i reformes fiscals.

  1. El 80% dels creuers no paguen la taxa turística, perquè romanen manco de 12 hores a port. Ni un turista més sense pagar l’ecotaxa.
  2. Destinar tots els recursos de la promoció turística (innecessària) i destinar-los a la promoció de totes les activitats econòmiques que no suposin consumir més territori.
  3. S’ha de fer efectiu el “qui contamina paga”. Tal com ja ha fet Catalunya, proposam implantar els següents impostos, amb caràcter finalista.
  • Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria (inclosos creuers incineradora, centrals…)
  • Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial (no a l’aeroport sinó a les companyies aèries)
  • Impost sobre els habitatges buits
  • Impost sobre grans establiments comercials
  • Impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.
  • Implantar una taxa pels cotxes de lloguer.

Lloguer turístic.

  1. El lloguer de pisos i cases a turistes està generant greus problemes socials, incrementant el preu dels habitatges, els lloguers i els preus de molts productes a més de generar greus conflictes de convivència i gentrificació. El desembre del 2016, el Consell d’Eivissa ha reconegut que el 25% de la població de l’illa viu sota el llindar de la pobresa i el lloguer turístic impossibilita la funció primordial de l’habitatge.
  2. Contenir l’onada de lloguer turístic. Sols a Mallorca s’ha xifrat en 123.000 places de les que un 90% serien il·legals (dades del Consell de Mallorca, desembre 2016). El lloguer turístic s’ha de restringir i sancionar amb una regulació restrictiva i més personal inspector. S’ha de sancionar a les empreses que el comercialitzen, tal com ja s’està fent a Barcelona.

Ocupació d’espais públics i convivència.

  1. Normativa de renous més estricte a les zones on conviuen residents i turistes. Cal recuperar els espais de benestar que s’han perdut a moltes zones.
  2. Proposam adaptar els horaris dels locals nocturns i les activitats lúdiques a l’exterior, als horaris de descans dels residents.

Promoció turística.

  1. La promoció no és necessària, no té sentit gastar 20 o 30 milions anuals per portar més turistes quan en tenim més dels que volem. Proposam eliminar qualsevol despesa de promoció turística.
  2. No s’ha d’incentivar la desestacionalització, les illes s’han de poder recuperar a l’hivern dels greus impactes ambientals i socials que es generen a l’estiu. S’ha de redistribuir la riquesa millor, no dur més i més turistes que incrementen la pressió sobre els recursos d’unes illes ja més que saturades.

Creuers.

  1. Impedir que hi hagi més de 3 creuers simultàniament al port de Palma, frenar l’increment de creuers a Eivissa, Maó, Alcúdia i Cala Rajada.

Cotxes de lloguer.

  1. Ja hi ha prop de 90.000 cotxes de lloguer. Cal impedir que s’estengui el lloguer il·legal. Aplicar una taxa (mencionada més amunt) per tots aquells cotxes de lloguer no elèctrics i per tots els vehicles que arribin en vaixell a les Illes. L’objectiu hauria de ser implementar el transport públic i reduir els cotxes de lloguer a través d’un Pla Director de Mobilitat que tengui per objectiu incrementar l’oferta de transport públic i desincentivar l’ús del transport privat per carretera.

Palma, febrer 2017.

PDF amb les 50 propostes


senselimitsnohihafutur_banner

One thought on “50 PROPOSTES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s