Català

MANIFEST

La massificació turística i l’excés de construcció devoren les illes Balears cada dia. El ritme de destrucció del territori, del paisatge, de la nostra pròpia casa, és extraordinari. Molts dels ecosistemes que han sostingut la vida al llarg dels segles s’estan transformant en taques urbanes. Aquesta expansió converteix paisatges bells i llocs amb una història rica i antiga en llocs sense ànima. Aquest procés urbanitzador es fa sense tenir presents els recursos naturals, l’orografia, l’escala local, els nuclis històrics o la cultura preexistent.

Es calcula que a les illes Balears s’ha urbanitzat més d’una hectàrea de terra al dia al llarg de les darreres 6 dècades. El procés continua implacable, empès per una economia de demanda infinita que no preveu límits. De fet, si les illes Balears fóssim el planeta, hauríem de menester 7 planetes més per sostenir el nivell de consum actual. És per això que es pot dir que batem tots els rècords negatius: de massificació, de consum d’aigua i energia, de producció de residus, de cotxes de lloguer, d’emissions contaminants, etc. El 2016 patim la pressió humana més elevada de la història i es preveu que segueixi creixent els anys vinents, emparada per una planificació urbanística que permet superar els 3’7 milions de places. Aquest horitzó és senzillament inassumible.

Els rècords turístics però, no reverteixen actualment en una millora de les condicions de vida de la majoria de la gent. El preu dels habitatges, dels lloguers i certs productes bàsics pugen i pugen, mentre els sous, la renda familiar i els drets laborals baixen. La joventut no té futur aquí si no és per fer feina a l’hotel o a l’obra. El negoci es fa aquí, sí, però ens arruïna ecològicament i ens empobreix. A més a més, cada dia som més estrangers a la nostra terra. Qui de nosaltres no ha evitat anar a un lloc de vorera de mar o del seu propi poble perquè està massificat i explotat fins a l’abús? Tot plegat està generant greus problemes de convivència entre residents i turistes, i tots hi sortim perdent.

Aquest model també afavoreix la corrupció, la dependència exterior i una escassetat d’aigua mai vista. L’agricultura illenca, productora d’aliments de qualitat i que manté paisatges singulars, retrocedeix cada dia. A fora vila les piscines substitueixen els arbres, mentre la mar i la vorera de la mar es privatitza i s’embruta. Per altra part, els espais naturals que hem salvat pateixen la massificació i no disposen de recursos suficients per mantenir-se en bon estat.

Milers d’illencs ens hem mobilitzat durant dècades per reivindicar una manera de viure digna que no impliqui espenyar el territori. S’han aconseguit grans victòries i s’han salvat desenes de llocs amenaçats. Ara, però, el que està en risc és tot i el temps juga contra nosaltres: cal una acció decidida en defensa de les illes, de tot el territori.

I és per això que feim aquesta crida. Reclamam una resposta a l’altura de la crisi social i ecològica que vivim. Exigim que es freni l’ocupació exagerada de territori que pretén únicament crear més i més places, i que es renunciï a construir infraestructures que alimenten el creixement basat en el petroli. Volem conservar el paisatge, per això cal protegir el litoral i el camp de manera definitiva. Demanam frenar nous ports i aeroports, camps de golf i polo, abandonar els projectes per fer autopistes i grans esteses elèctriques i optar per un model de mobilitat racional.

Volem democràcia i benestar social, posar les institucions al servei dels interessos del 99% de les persones, que s’impulsin programes d’habitatge digne a preu raonable i que es doni suport a les alternatives econòmiques al marge del turisme. Estam indignats de sentir paraules buides mentre anam cap al col·lapse ecològic i social. Demanam planificació, no volem haver de córrer sempre a atendre emergències ambientals i situacions de sobreexplotació.

Volem avançar cap a la sostenibilitat, conscients que sols s’aconseguirà reduint els futurs creixements residencials i turístics. Reclamam al Govern i als Consells mesures de veritat i un canvi de ritme en les polítiques que afecten el territori. Nosaltres, ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes, exigim coratge als nostres governants, mesures concretes i compromís amb els interessos generals. Volem tenir l’esperança d’un futur millor i això sols serà possible amb decisió. No volem esperar més, no podem esperar més. Sabem que és possible i que ara és l’hora, perquè si no hi ha límits, tampoc no hi ha futur.

Randa, 10 de setembre 2016 

 

ADHESIÓ AL MANIFEST BAIXA EN PDF

senselimitsnohihafutur_banner

115 thoughts on “Català

  1. Primer la terra de la qual formam part i no veura-la com a negoci
    Primer les persones i no els guanys economics d’uns quans.
    Primer tenir un turisme digne que gaudeixi de la bellesa de les illes i no que vengui a esbravar-se……..
    S’ha de trobar una forma per a incidir en la voluntat d’empresaris i politics

    M'agrada

  2. Hem sobrepassat tots els límits, els nostres recursos minven cada dia més, és ben hora de posar-hi fil a l’agulla. Esperem que no sigui massa tard.

    M'agrada

  3. Totalment d’acord. La meva filla ha viatjat recentment a illa Mauricio. Les mateixes cadenes hoteleres q aquí, pero allà respectant la terra, mentre aqui la destrueixen.

    M'agrada

  4. D’acord en tot, excepte en el títol. No és cert que no hi hagi futur. De futur, n’hi ha. El que passa és que no és gens desitjable. Perquè no ens titllin sempre de catastrofistes, hauríem de procurar que els nostres eslògans siguin indiscutibles, per ser certs. En aquest cas, l’eslògan no és cert, tot i que, en sentit figurat, sigui molt encertat.

    M'agrada

  5. Els Verds-Alternativa Verda i l’ associació Una Sola Terra ens adherim al manifest. Us proposo presentar-lo a l’ Ateneu el proper novembre organitzat per la nostra seccio
    d’ Ecologia i recursos naturals.

    Santi Vilanova
    667460768

    M'agrada

  6. Ses Illes Balears no són només un lloc on estiuetjar, on t’han de servir i fer lo que tu vulguis per que has pagat. Aquestes illes han estat, són i seràn sa casa de molta gent, un lloc precios i tranquil on vivim molts de noltros tot l’any, i no només en s’estiu.
    Aquesta terra té, ha tengut i tendrà grans homes i dones que han fet grans coses, una gastronomia deliciosa i única, un marevellós patrimoni cultural, artistic i aiquitectònic.
    A més, aquestes illes, desde Formentera, Eivissa, Menorca, Mallorca, Cabrera, Sa dragonera, Es Vedrà, fins s tots els petis illots i racons del mar que les envolta, han estat, encara són, i esper q seguesquin essent un paradis.
    Per tot això i molt més, hem de protegir aquestes Illes de sa mà dels que no les estimen, ens hem d’unir i dir basta! Perqué aquestes Illes són ca nostra i ningú té dret a destruir lo que tots i totes estimam.

    M'agrada

  7. O es prohibeix el lloguer turístic a edificis plurifamiliars o el centre de Palma deixarà de ser la nostra Ciutat i serà (ja ho ha començat a ser) un decorat per a turistes. Per a qui governa aquest Govern suposadament progressista?

    M'agrada

  8. Vull que ses meves netes puguin gaudir de ses nostres cales meravelloses i es mantenguin amb bon estat de conservaçió…. vull que puguin gaudir sa nostra Serra meravellosa sense masificaçio de turistes i fems descontrolat.. podria seguir amb molts mes arguments que justifiquen que es un deure i obligaçió conservar es nostro patrimoni perque ses generaçions venideres puguin gaudir tal com noltros i es nostros avants pasats hem fet. Junts heu aconseguirem!!

    M'agrada

  9. Efectivament, coratge als governants, mesures concretes i compromís amb els interessos generals! Hem superat moltíssim la capacitat de càrrega d’aquestes illes!

    M'agrada

  10. Sense límits sí que hi ha futur. Però és un futur que no desig per a la terra on he nascut ni per a la gent hi viu. Per aquesta raó jo també he signat el manifest.

    M'agrada

  11. No hi ha res més perillós que un curt amb poder i doblers. I el problema és que hi ha massa gent curta que només vol poder i doblers a costa de qualsevol cosa.

    M'agrada

  12. Això s’ha convertit en un desgavell! Hi ha carrers per on ja no podem passar; platjes per on no podem aar-hi; ara la serra de Tramuntana serà ocupada per tour operators. El lloguer turístic està acabant amb els barris posat en perill l’accés a la vivenda pels que vivim a les illes. Es totalment insostenible i agobiant. I a més, hem de soportar que ens diguim que no hi estem saturats. Front comú per aturar aquesta barbaritat! Gràcies per la iniciativa.

    M'agrada

  13. Estim les nostres illes i mos fugen de les mans …….no mes massificacions .no al alquiler vacacional sense control …Els hotelers no son els culpables , el descontrol ve desde que hi ha tant de alquiler vacacional turistic ,….I els rent a cars que no te el govern un control …i hi ha mes cotxes dels que podem soportar

    M'agrada

  14. Tenim uns espais limitats, són illes i no hi ha més terra que sa que hi ha, pareix mentida que no ho vegin! No hi quep més gent, no podrem créixer i construir eternament! S’ha de posar un límit ja, mos hem d’aturar abans de fer el tro final.

    M'agrada

  15. Perquè vivim a unes illes sabem millor que ningú que el territori i tots els recursos no són infinits. Els límits no els posam nosaltres, ens venen donats per la realitat. Realitat que alguns volen ignorar en el seu propi benefici i en contra de la sostenibilitat i en contra, per tant, de tota la gent que vivim a aquestes illes, la nostra terra.

    M'agrada

  16. Per a que no hi hagi un altre estiu tant saturat i amb tanta falta d’aigua…aixó ja roça els limits, aquestes illes no estàn preparades per a tanta gent en un espai curt de temps. Esper que es pugui frenar la massificació o millor dit, els Hotelers i touroperadors haurien de dir basta quant basta, pero….no és així.
    Gran manifest!

    M'agrada

  17. No fa falta batre records Guiness de vols i turistes al estiu, fa molta més falta l’aigua.

    Està clar que vivim del turisme peró aquestes illes han de tenir uns limits, no potser que en 30-60 dies hi hagi tanta massificació com la d’enguany. Gran manifest!

    M'agrada

  18. Els interessos econòmics d’uns quants, protegits per governants fàcils de corrompre i de comprar, és la causa de que es facin aquestes aberracions urbanístiques,. No importa destrossar la terra, els ecosistemes, permetre un turisme insostenible, el que importa es fer diners, amb ma d’obra barata, en condicions de semi esclavisme d’altres èpoques. Pocs empresaris hi ha, però si molts abusadors que s’en diuen. L’única manera que tenim per evitar això senyors és amb les urnes. Votant amb seny, és la única arma que tenim, que pot possibilitar un canvi real, per evitar els abusos del poder .

    M'agrada

  19. El poder, hotelers i altres grans fortunes, només tenen els doblers al seu horitzó. El poder és destructiu per naturalesa.
    El govern que tenim s’hauria de pronunciar clarament contra la destrucció total de les nostres illes. La sensació que tenim, els ciutadans, es que el govern no s’atreveix a parlar obertament de decreixement. La prudència del govern ens mata.

    M'agrada

  20. Es ben necessari establir un limits a les Illes, nos estem enfrentant a una masificació turística que pot arribar a morir del seu propi èxit, deixant al seu pas uns enormes solars de cement armat.

    M'agrada

  21. Per aquest, nostro estimat territori, han viscut moltes cultures, pero cap a especulat, destrossat, depredat tant es territori com sa nostra.
    Com li deixerem a ses futures generacions ? Unes illes de “portland “?

    M'agrada

  22. Tot i estar completament d’acord, convé recordar que de les bones intencions als resultats hi ha un pas necessari: les actuacions. I la prova de foc, per saber si els nostres fills han de viure a aquesta terra, és el judici per la destrucció de Tagomago. No hi ha, ni de lluny, cap cas tan brutal de despreci absolut per la llei i la gent de les Balears, com tampoc de connivència, prevaricació, covardia i delinqüència institucional. O actuem sense embulls i retornem Tagomago al seu estat natural, demostrant quines illes volem per viure-hi, o ja podrem queixar-nos inútilment.

    M'agrada

  23. Limitar la depredació territorial, ecològica i paisatgística, però també limitar les desigualtats, la pèrdua de drets laborals, socials, humans. No ens resignam a deixar les futures generacions amb l’estatus d’esclavatge. Una societat sana només pot ser una societat igualitària, de persones lliures, de restecte integral de les nostres Illes.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s